Personal, Política

DISCURS DEL DIA DE LA REPÚBLICA 2016

Bona tarda a tots i a totes.
Permeteu-me en primer lloc que doni les gràcies a l’associació “També hi som” per haver-me convidat a aquest acte de celebració. És un honor i un orgull estar aquí en una data tan important per mi.

I vull donar també les gràcies a tots els presents, perquè per damunt de diferències ideològiques, respecte del sobiranisme o del nacionalisme, hem sabut disposar avui d’un punt de trobada comu. Un nexe comú que ens uneix a tots i a totes per damunt dels matisos. I això és el republicanisme.

Avui fa 85 anys de la proclamació de la II República…

Quin interès té aquesta celebració i aquesta data al 2.016?

En primer lloc, recordar el sacrifici d’una sèrie de persones per un mon millor. Unes persones que van plantar cara al feixisme, i que van aconseguir un espai de temps on hi havia veritable esperança.

I mireu, permeteu-me algunes reflexions més, al voltant de la nostra última etapa de democràcia…

Se’ns ha venut un paper determinant per part de la Monarquia a la democratització durant la transició. En realitat, mai no s’ha pogut comprovar fins a quin punt, però aquesta idea és un dels pilars de la cultura de la transició.

Personalment crec que es va exagerar artificiosament, però no entraré a discutir aquest paper històric ara mateix.

Crec també que la transició es va fer de la millor manera possible en aquell moment. O almenys, de la millor manera que es va saber fer. Tampoc entraré en això.

No obstant, amb el pas dels anys, el paper de la Monarquia s’ha anat enfosquint. Hi ha clars-obscurs, amb més punts foscos que clars. El paper de suposat garant de la democràcia és innecessari avui dia. No hi ha millors garants de la democràcia que la pròpia ciutadania.

I sobretot, no hi ha forma filosòfica ni política de defensar que una persona accedeixi a la Jefatura d’un Estat pel naixement. No hi ha justificació possible. Almenys a mi no se m’acut.

I jo avui dia, no em sento presoner dels acords de la transició que va fer una altra generació. No hi ha cap menor de 55 anys en el nostre país que hagi pogut votar l’actual constitució. I hem de poder-ho discutir i posar tot en qüestió.

Què va significar la República al nostre país?

La República és molt més que una forma d’estat.

La República es contraposa a la monarquia, a l’aristrocràcia, al despotisme i a l’oligarquia, i va significar redreçar les tensions territorials, creant una unió dels diferents pobles d’Espanya, basada en la confiança, i en la lliure voluntarietat.

Va significar col·locar l’humanisme a l’acció política. La persona, l’ésser humà per damunt de tot, com a eix de la funció i l’interès públic.

Va significar prioritzar l’educació, com a principal eina de transformació social.

Va significar portar a la pràctica la llibertat, en el seu sentit positiu, com a emancipació davant les necessitats; i la fraternitat.

La República no és una bandera, no és una litúrgia, sinó un instrument, una filosofia política al servei dels desposseïts.

Avui és 14 d’abril de 2.016. Dia de celebració republicana. Que el record i la memòria ens permeti il·luminar la societat republicana del futur. Sense oblidar que la República no s’acaba amb l’abolició de la monarquia, sinó que comença llavors, per treballar un mon sense privilegis, i per acabar amb les necessitats que empresonen l’ésser humà.

Visca la llibertat, visca la igualtat, visca la fraternitat,

VISCA LA REPÚBLICA.